Gravat d'Antoni Rigalt Blanch (La Ilustración española y americana. Año XXVI. Núm. 25. pág.4 Madrid, 8 de julio de 1882 @)
La insurrección de una fábrica. El motín de 1880 en la fábrica "Morell i Murillo" de la calle Reina Amàlia del Raval. Col·lecció Històries del Raval, núm.1
Aquest és el primer d'una sèrie de petits llibres amb els que l'Assemblea del Raval [@] vol recollir i donar a conèixer el llegat que hem rebut dels que van lluitar, de múltiples maneres, per un món diferent on fos desterrat el mercantilisme com centre de la societat i on imperessin les relacions humanes del veïnat, de la fàbrica, de la presó, de l'art, etc. No en va el Raval ha sigut viver de revolucionaris.
El present opuscle narra la història d'una fàbrica del carrer Reina Amàlia que durant divuit anys (1864-1882) va ser l'exemple de l'explotació humana i de la inseguretat física dels treballadors i treballadores. El més important, però, va ser la resposta que, amb el suport del veïnat, van donar les dones i homes que van viure aquella situació, resposta que va arribar fins a cremar la fàbrica, tot i que d'aquesta en sortien els seus miserables i únics recursos econòmics. Així van fer complir l'aforisme de "val més morir dempeus que viure de genolls".
____________________
Este es el primero de una serie de pequeños libros con los que la Asamblea del Raval [@] quiere recoger y dar a conocer el legado que hemos recibido de quienes lucharon, de múltiples maneras, por un mundo diferente en el que fuera desterrado el mercantilismo como centralidad social e imperaran en él las relaciones humanas, ya fuera desde el vecindario, la calle, la fábrica, la cárcel, el arte, etc. No en vano el Raval ha sido llamado vivero de revolucionarios.
El presente opúsculo narra la historia de una fábrica de la calle Reina Amalia que durante dieciocho años (1864-1882) fue ejemplo de la explotación humana y de la inseguridad física de trabajadores y trabajadoras. Sin embargo, lo más importante de este relato fue la respuesta que, con el apoyo del vecindario, dieron las mujeres y hombres que vivieron aquellas situaciones, respuesta que llegó a provocar el incendio de la fábrica, a pesar de que de ésta salían sus miserables y únicos recursos económicos. Así se cumplió el aforismo de mejor morir de pie que vivir de rodillas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.